El passat 14 de gener vaig presentar el meu tercer llibre “Emili Saguer (1865-1940) Jurista, home de negocis i president de la Diputació de Girona”. Casualitats de la vida, el segon el vaig presentar un 13 de gener del 2017, ara arriba un 14 de gener de 2020 o sigui que el proper el presentaré un 15 de gener, tot i que no en sé l’any.
Aquest ha estat el llibre que més temps m’ha comportat. Xerrant un dia amb algú, fèiem càlculs dels dies que hi porto treballant. Un 7 de febrer de 2017 vaig defensar la tesi doctoral del notari gironí, unes setmanes després s’acceptava la proposta per part de la Diputació de publicar la tesi. Fins a la presentació, pràcticament han passat 1000 dies, ràpid es diu però amb molta feina al darrera.
Tot i això, aquests 1000 dies no són l’essència de tota la investigació. El projecte que s’ha convertit en llibre es va iniciar al 2006. En aquella època estava iniciant els meus estudis post doctorals. En una classe amb la professora Rosa Congost ens va comentar els noms de personatges que havien passat inadvertits pels historiadors però que es mereixien un estudi a fons. Un d’aquells noms que vaig escoltar era el d’Emili Saguer i Olivet, notari de Girona.
Des d’aquell moment, vaig començar a fer una primera aproximació al personatge i d’aquell treball en va sorgir la tesina presentada al 2007. Després d’un període de temps, em vaig inscriure per iniciar els tràmits per presentar la tesi doctoral. Possiblement, durant 2-3 anys vaig ampliar tota la informació que en tenia i cap al 2011 em vaig inscriure amb la supervisió d’Àngel Duarte. En tot aquest període, havia de compaginar la meva feina amb la investigació de la vida del notari, fet que ha comportat que el treball s’allargués en el temps.
Finalment, durant l’estiu del 2016 vaig acabar la redacció definitiva de la tesi. En l’actualitat, se solen presentar tesis que ocupin unes 300 com a molt 400 pàgines, era tan àmplia la investigació que el text definitiu es va convertir en 626 pàgines. Ràpid es diu, però mirat ara des de la distància, un treball descomunal. Quin era el problema? Bàsicament, que anava trobant informació d’interès i s’anaven obrint portes i més portes i calia prendre la decisió de tancar-les totes per arribar al text definitiu.
Si hagués volgut, a dia d’avui encara estaria tractant temes perquè és un personatge que obre molts temes. De fet, si ens fixem en el període que ocupa podríem dir que s’inicia al 1890 aproximadament fins al 1940. Històricament, aquest és un període molt complex on només políticament hi trobem un munt d’esdeveniments. Per exemple, em podria només haver centrat en el període de la creació del Centre Catalanista de Gerona y sa comarca. Però lluny d’això, vaig preferir centrar-me en la vida del personatge i tractar temes que el van afectar durant la seva vida. Per aquest motiu, la biografia descuida temes (que pels crítics poden ser cabdals), en sóc conscient, però ens dóna una imatge del notari des dels diferents punts de vista ja sigui com a jurista, com a polític o com a home de negocis.
Aquest últim punt, no vol dir que aquesta en sigui la biografia definitiva, no pas. El que fa és obrir la porta perquè d’altres investigadors agafin alguns dels temes i en puguin fer el seu propi estudi. El cas més simple, seria estudiar els seus protocols notarials. En el meu estudi en detallo alguns dels moviments fins al 1913 ja que la legalitat permetia consultar-ne els fons només 100 anys enrere. Al 2020, ja es permetria fer un estudi des del 1891 fins al 1920.
Si voleu consultar la tesi ho podeu fer a través de la xarxa:
A l’abril del 2017 la Diputació de Girona acceptava la proposta de publicar el llibre sobre el notari Emili Saguer. La primera de les tasques era reconvertir tota la investigació de 626 pàgines en un text molt més apte per ser convertit en llibre. A partir d’aquí, vaig haver de rellegir tot el text per treure’n les parts que no fossin tan importants. Si originàriament la tesi partia d’un estudi d’uns 13 capítols, al final n’acaben essent 7. Important era, conservar tota la part que havia treballat sobre la seva tasca com a president de la Diputació de Girona entre 1930 i 1931 que era un dels principals eixos.
Tot i això, els principals canvis no s’havien de centrar en reduir el text sinó que s’havia de reconvertir-lo tot plegat per fer-lo menys acadèmic i més proper al lector. O sigui, que vaig haver d’escriure de nou algunes parts per aconseguir-ne un text més homogeni aprofitant que havia escurçat alguns capítols o bé n’havia unit algunes parts. El resultat final no s’hauria aconseguit sense l’ajuda d’en Dani Vivern i la Mireia Costa-Pau que em van ajudar a teixir un text definitiu que va arribar durant el 2019. Tot plegat es tancava amb el pròleg que m’escrivia Quim Nadal.
El tram final per la publicació va ser amb el disseny de la portada, maquetació i l’edició. Haig de dir que pel fet que el llibre es publiqui dins la col·lecció Francesc Eiximenis ja és tot un honor, però veient el resultat final amb els canvis que s’han fet en l’edició definitiva del llibre encara n’estic més content ja que el llibre ofereix una imatge que a mi m’agrada molt. Vosaltres direu si us agrada o no.
Finalment, arriba el 14 de gener de 2020. A les 19.30 a la Casa de Cultura és el moment de la presentació. Es clou tot un procés que per mi m’ha ocupat moltes hores lliures de la meva vida, però que em satisfà molt. La premsa ja en va parlant els dies anteriors. Per exemple, el Diari de Girona publica un article sobre la presentació:
o bé el Punt en fa una altra notícia interessant
o bé Ràdio Tordera amb una entrevista
Durant la presentació hi van assistir d’altres mitjans de comunicació com seria Televisió de Girona que em van entrevistar. Es pot consultar el reportatge a través de Youtube.
Un altre cas seria el portal noticiasde.es
O bé el portal cultural sies.tv
Ja per últim, hi incloc l’entrevista que em van fer a Ràdio Tordera un cop vaig haver presentat el llibre
Durant la presentació hi va intervenir Quim Nadal que a més és l’autor del pròleg. Va resultar molt interessant la seva intervenció (no perquè fos ma presentació), ja que va desgranar diferents aspectes de la ciutat de Girona durant el període en el qual se centra l’estudi, o sigui entre 1865-1940 així com va recordar que Emili Saguer era un gironinista, figura que cal preservar.
Seguidament va arribar el meu torn per explicar la relació que he mantingut amb Emili Saguer. Va cloure l’acte el diputat de Cultura Albert Piñeira que va fer un discurs al voltant del llibre, destacant els fets que ocupen la presidència de la Diputació de Girona i la satisfacció que té per l’ens polític el fet de col·laborar i publicar una biografia com la del notari de Girona. La satisfacció és meva per veure el text que n’ha resultat i el treball final que crec que és molt satisfactori.
Un cop finalitzat l'acte de presentació és un moment especial perquè l'autor té el seu minut de glòria, de fet en van ser uns quants. Veure com la gent et ve i et demana que li signis el llibre és un ritual que m'agrada i molt. Sempre que signo llibres, no m'agrada posar-hi a tothom la mateixa dedicatòria, sinó que pel que em transmet o m'explica en aquell moment en faig una o altra. I així va ser, vaig signar els exemplars de la família i d'amics que van venir a la presentació. Per cert, si llegeixes aquest post i no tens el llibre signat i ho vols, només has de dir-ho. Em pots enviar un mail a xaseal@gmail.com així com si tens algun dubte sobre la investigació.
Ja per acabar, m’agradaria adjuntar la meva intervenció que vaig fer durant la presentació del llibre perquè tots aquells qui no hi van poder assistir la puguin llegir. I de nou vull donar les gràcies a tothom qui ha posat un gra de sorra, més gran o més petit per fer possible la publicació del notari de Girona, Emili Saguer. Ara arriba el moment d’obrir una nova etapa i buscar noves metes.
PRESENTACIÓ EMILI SAGUER I OLIVET
Bona tarda, moltes gràcies Quim per les teves paraules. Primer de tot us voldria donar les gràcies per assistir a l’acte de presentació d’aquest nou volum de la Col·lecció Francesc Eiximenis “Emili Saguer i Olivet (1865-1940) Jurista, home de negocis i president de la Diputació de Girona”.
Casualitats de la vida, ahir va fer 3 anys que vaig presentar el meu últim llibre. Va ser un 13 de gener de 2017 a Tordera, i com si fos un cop d’efecte de l’atzar em porten al 14 de gener de 2020 a presentar un nou llibre. Si hagués de fer una aposta, diria que el proper el presentaré el 15 de gener però no sé pas de quin any.
Deixant de banda les casualitats de la vida ens trobem que quan Emili Saguer és escollit president de la Diputació de Girona va pronunciar un discurs en el qual va destacar els preceptes d’Ulpià que sempre intentarà aplicar durant la seva vida “Honeste vivere, alterum non laedere, suum cuique tribuere”, és a dir, “viu honestament, no perjudiquis els altres i dóna a cadascú el que és seu”. Aquest precepte m’ha quedat marcat i crec que avui donem a l’Emili Saguer la seva part del suum cuique tribuere que li pertoca amb la publicació de la seva biografia.
El notari Saguer ja forma part de la meva vida. Només us posaré un exemple, des que la Diputació de Girona em va brindar l’oportunitat de publicar aquest llibre (als quals estic molt agraït) fins al dia d’avui pràcticament han passat 1000 dies, que ràpid es diu. De fet, tot plegat va començar a l’abril del 2017, poc després que aconseguís el títol de doctor, i després de treballar-hi tot aquest temps per fi arriba el dia de la seva presentació.
No us penseu que la meva relació amb l’Emili ve d’aquests 1000 dies sinó que hem d’anar un xic més enrere en el temps. Cap a l’any 2006, en una classe de doctorat, la professora Rosa Congost ens va parlar de varis personatges que presentaven una vida profunda però que ningú s’havia aventurat a escriure’n una biografia. Entre els noms que va citar, em va captivar el d’Emili Saguer. Vaig començar a investigar i vaig comprovar que no se sabia ni el dia de la seva mort. De fet, si entreu a google per posar un exemple i poseu els seus noms i cognoms ens diu que va néixer el 1865, fet cert, però que mor al 1939, quan realment mor el 23 de febrer de 1940.
A partir d’aquí, en vaig començar a teixir la tesina. En aquest primer estudi, ja vaig poder fer una aproximació a la seva vida, però lluny de quedar-me aturat, tenia clar que la tesi doctoral la dedicaria a la seva biografia. En aquesta part, m’hi ajuda el director de la tesi, Àngel Duarte. De fet, recordo algun moment quan ell em va dir que la tesi algun dia s’hauria de convertir en un llibre i tenia bona part de raó perquè avui veu a la llum. De fet, sempre he pensat que si et marques un objectiu a la vida acaba arribant, no importa el quan sinó aconseguir les teves metes.
Un dels grans problemes amb els quals m’he topat durant tota la investigació és saber dir prou. Suposo que molta gent s’hi troba. Vas obrint portes, portes i més portes i veus que no en pots tancar cap. De fet, la tesi al final va ocupar més de 600 pàgines, però si no hagués parat, avui encara l’estaria escrivint i potser ja en serien 1000. Els qui sou doctors, de ben segur sabeu del que us estic parlant.
Durant tots els anys d’investigació he tingut la sort de rebre el suport d’amics i familiars, sense els quals no hauria aconseguit el meu objectiu. Però també, he tingut la sort de conèixer moltes persones que treballen als diferents arxius i que m’han ajudat a tirar endavant per trobar documentació que ha estat vital. Al igual, que la família Saguer i en Lluís que m’han permès visitar el pis on va viure l’Emili durant gran part de la seva vida i poder fullejar un munt de documentació que ha resultat cabdal. De fet, encara es conserva la biblioteca de casa seva tal i com ell la va deixar o existeix un munt de documentació que espero que no es perdi amb el pas del temps i que estaria bé que es recopilés i es pogués consultar.
Molts de vosaltres us podeu preguntar, què té Emili Saguer que em portés a investigar-lo. De fet, ja us ho he avançat abans quan parlava del fet que no es coneixia el dia exacte de la seva mort. Alguns diuen 1939, d’altres 1941 i jo us dic 23 de febrer de 1940. Però aquest no és un motiu de pes perquè passa amb molts altres personatges.
Un altre exemple que us podria donar, però que no és molt acadèmic, és que si consultes la wikipedia es diu d’ell “A l'Assemblea de Reus del 1893 va proposar la creació d'un estat català dins la monarquia espanyola”. Si realment llegeixes la proposició que va defensar durant l’Assemblea comproves que s’ha esbiaixat un xic el seu discurs i se li atorguen paraules que no són seves.
Retornant al verdader motiu de pes és la seva vida, el període on viu i la voluntat de comprendre per què un notari comença fundant el Centre Catalanista a Girona al 1894 i al 1935 publica una revista que es diu “Cataluña Española”. A l ‘hora, que per mi ha resultat una nova manera de conèixer Girona i observar com es desenvolupen els diferents fets històrics durant tot aquest període.
Com sabreu, no sóc de Girona, sinó que visc a Tordera, tot i que sempre dic que sóc de la part de Girona de Tordera, perquè del riu per amunt ja s’hauria de considerar territori gironí. Bromes a part, el fet d’investigar la vida de l’Emili m’ha fet agafar més estima per aquesta ciutat i descobrir racons que segurament mai hauria visitat. Un dels indrets que vaig descobrir és la biblioteca del Casino de Girona on per uns moments semblava que em traslladava a la Girona d’inicis del segle XX. El mateix em va passar quan vaig estar al pis de l’Emili en ple centre del Barri Vell, amb un munt de llibres antics, documentació escrita per ell mateix al voltant d’aquells sostres alts tant típics dels pisos d’abans. Cito aquests dos exemples, però en podria posar molts més. Gràcies Emili per fer-me redescobrir Girona.
Retornant al per què em vaig decantar per estudiar la biografia d’Emili Saguer vaig observar que era un personatge multi disciplinar. Avui en dia, als estudis es demana que no només ens especialitzem en un camp sinó que toquem diferents disciplines. Fent un petit cop d’ull a la seva trajectòria ens trobem que l’Emili destaca per tres punts: en la seva vessant com a jurista, com a home de negocis i com a polític. Com sabreu, la meva formació és la d’historiador, però al aprofundir en la biografia m’ha permès entrar en camps que mai hauria pensat. He pogut indagar en el camp jurídic i he conegut de primera mà el que és el regionalisme jurídic o si realment existeix un dret civil gironí. En el camp dels negocis m’ha introduït en un món que desconeixia, el de les aigües i les seves propietats i com s’en podia fer un model de negoci desconegut fins al moment amb l’aprofitament de l’aigua. No sé si el podem considerar com un visionari en el camp dels negocis, però si una persona que es va moure i va crear tot un entremat que encara avui dia es pot veure a la Vall de Sant Daniel amb la que es coneix com a Fàbrica Saguer que resta abandonada.
Al llarg de la seva vida, Emili Saguer va aconseguir ítems importants. El primer seria al 1888 quan es doctora a Madrid i defensa la tesi doctoral davant de personatges importants com Gurmezindo de Azcárate. El següent punt és al 1891 quan aconsegueix una plaça de notari a Girona representant el districte 10. Al 1894 es casa amb Dolors Canal i aquell mateix any participa de la fundació del Centre Catalanista de Gerona y sa comarca.
En aquest punt, em crida l’atenció el fet que alguns estudis parlin dels fundadors del centre i no es destaqui la presència del notari. La rellevància que tindrà fins al canvi de segle és notòria al capdavant del centre, ja que n’és el vicepresident al costat de Joaquim Botet i Sisó. En aquest primer catalanisme gironí pren rellevància quan és el tresorer de la Unió Catalanista al 1897, just abans de la gran eclosió del catalanisme arreu de Catalunya.
Fins al 1909 es vincula clarament amb el catalanisme de la Unió Catalanista i dóna suport als gironins, cada vegada més des d’un segon pla, però quan finalment es disgrega el primer nucli del Centre Catalanista de Gerona, Saguer es quedarà en un segon pla i durant 20 anys viu allunyat de qualsevol vinculació política. Observant la seva trajectòria d’aquest període entre 1910 i 1930 ens podem pensar que s’allunya definitivament de la política, però l’atzar el posa de nou a primera línia amb l’arribada a la presidència de la Diputació de Girona.
N’ocuparà el càrrec durant un any, 1930-1931, enmig d’un període complicat en la transició cap a la Segona República. La meva sorpresa va ser que va ser designat membre de la Diputació de Girona per la Cambra de la Mineria. Mirant el seu currículum, podríem pensar que el designés el Col·legi de Notaris, la Cambra de la Propietat o qualsevol altre estament, però finalment va ser la Minera. El fet de ser-ne el president, crec que va ser un fet clau per entendre el seu posicionament durant la Segona República i que el va portar a fundar la revista “Cataluña Española”.
Sense entrar amb grans detalls, ens trobem que durant l’any de mandat en una primera meitat entren en escena els grans temes del país, com la possibilitat de crear una regió catalana, l’enèsim intent de compilació del dret civil català o bé la depuració de les responsabilitats de la dictadura. Tot plegat, xoca amb una segona part de mandat a partir del novembre de 1930 quan comença a denunciar l’anterior govern de la Diputació de Girona i inicia una croada personal que no rebrà el suport de cap dels seus companys.
Una de les frases que més recordo del seu discurs de comiat és la cita d’un poema de Lope de Vega “A mis soledades voy, de mis soledades vengo, porque para andar conmigo, me bastan mis pensamientos”. Ell se sentia sol políticament al final del mandat i el que més li cou és el posicionament i la lluita partidista que es viurà pel control de la Diputació entre els diferents partits polítics. Aquest fet, podria explicar en certa manera, per què el notari durant la Segona República es mostra un personatge ben diferent al dels inicis del catalanisme i s’allunya dels seus postulats. Adquirirà un nou posicionament i fins i tot funda una revista “Cataluña Española” en la qual demana que Girona s’annexioni directament a Espanya.
Podria estar durant molta més estona explicant-vos d’altres motius que em van captivar per estudiar la figura del notari Saguer, però tampoc us vull avorrir massa ni us vull donar masses detalls. Us convido a llegir aquest nou exemplar de la Col·lecció Francesc Eiximenis i que hi aneu trobant més ingredients a part dels que us he comentat. No només es tracta de redescobrir un personatge oblidat, sinó que ens porta a endinsar-nos a un període de la història de Girona on es viuen constants canvis.
No voldria cloure el meu parlament sense donar les gràcies a tots aquells qui d’una manera o una altra han format part d’aquest llibre. Primer de tot donar les gràcies a l’esforç que hi ha posat la Diputació de Girona, l’àrea de cultura i en especial als serveis de Comunicació Cultural per fer-ho possible.
És una tasca feixuga convertir una investigació de més de 600 pàgines amb un llibre de 250, no hauria estat possible sense l’ajuda d’en Dani Vivern i la Mireia Costa-Pau que m’han ajudat a desgranar tot un text. Tampoc puc obviar el pròleg, la bona predisposició i la col·laboració que m’ha brindat en Quim Nadal.
Molta gent m’ha ajudat durant tots aquests anys. No m’en voldria oblidar a cap, però en especial voldria donar les gràcies a en Narcís Castells per la seva ajuda, a l’Àngel Duarte per dirigir-me la tesi, a la família Saguer i en especial a en Lluís, als professors de la Universitat de Girona que en un moment o altre m’han ajudat, a en Jordi Barrera per les seves correccions, al personal dels arxius que he consultat i que m’han atès amablement sense deixar de banda als amics i a la meva família, sense vosaltres aquest llibre no hauria estat possible. Gràcies, gràcies i mil gràcies a tots.
