Suum cuique tribuere

Diumenge al matí, obre la persiana i mira al carrer. Fa fred, però el sol serà el protagonista de la jornada. Els núvols blancs es combinen a la perfecció amb el cel blau, dia radiant d’hivern. Al carrer ja no hi sona la música del carnaval, ara és el moment de relaxar-se i rumiar una mica.

Però abans ha de pensar en esmorzar. Posa la televisió, es posa el xandall i baixa a comprar el pa. Sempre és una incògnita saber quanta estona hi estarà, tot depèn de qui trobi pel carrer i si li donen conversa. Per sort, avui ha anat prou ràpid i ja pot anar per feina. Té necessitat d’escriure.

“Suum cuique tribuere” sembla que serà el títol del seu proper text. De moment, n’ha començat a escriure les primeres línies. Quan s’hi posa fa tot un ritual. Li agrada escriure a la cuina, ja sigui a la taula o bé en una butaca que es va comprar aviat farà un any. Si és un dia que té festa o diumenge ho fa un cop ha acabat d'esmorzar. Es prepara un cafè amb llet, el cendrer i encén un cigar per acabar de relaxar-se. Ara ja pot començar.

Però aquesta no és la única manera que té d’escriure. A vegades, té dies que està molt inspirat però li manca el temps necessari per asseure’s davant de la pantalla. Engega l’ipad i escriu un parell de paràgrafs per seguir amb aquella història que té a mitges. Amb dos o tres dies aconsegueix anar sumant paràgrafs i donar forma al nou relat. Tot i això, quan avança més ràpid és davant de l’ordinador, ja que és molt més ràpid i còmode.

Té la sort que viu en un lloc tranquil. Els únics sorolls que escolta són el d’algun cotxe que passa, alguna conversa fortuïta o com avui que tocava la rua de carnaval. De fet, quan escriu aconsegueix endinsar-se dins del text. Les seves idees sorgeixen en algun moment i les reté al cap. En els següents dies, madura la idea fins que troba la inspiració per seure davant de la pantalla i deixar-ho anar.

No sé si ho saps, però t’hauria de parlar del que escriu habitualment. Ja fa uns 5 anys que va obrir un bloc de relats. N’havia obert prèviament un, on hi publicava diferents articles que apareixien en diferents mitjans digitals de caire polític i esportiu. No tothom té la facilitat per escriure, però ell sap que la té, tot i que s’ha d’anar treballant dia a dia. Les coses no s’aconsegueixen mirant per la finestra el dia que fa.

La màxima que té sempre no és escriure molts relats i publicar-los, sinó que creu que és millor escriure poc i bé. De ben segur que podria escriure un relat cada setmana, però al final les històries s’assemblarien massa. Cal trobar l’originalitat i saber donar la clau de volta a les seves històries.

El llenguatge és un element cabdal. Els seus relats són eròtics, per això creu que les paraules s’han de cuidar molt, inclús més que el propi tema de fons. Intenta no utilitzar mots malsonants, ans tot el contrari, sempre han de ser paraules que facin imaginar lliurement la situació que està descrivint. En podríem dir que intenta escriure amb elegància.

Escriure erotisme no és gens senzill, bàsicament perquè el sexe al 2018 encara és un tema tabú per una part de la societat.  Quanta gent no ho llegeix per la temàtica de fons quan el que verdaderament importa és si està ben escrit o no, o si t’enganxa o no? Hi ha a qui li agraden els relats més curts, d’altres que els volen més llargs, d’altres que els llegeixen i no ho confessen mai perquè llegir relats d’aquestes característiques consideren que és pecat, però no deixa de ser un tipus més de literatura.

La vida són etapes i com bé deia Ulpià “Suum cuique tribuere” (a cadascú el que li pertoca). Per aquest motiu és el moment que ell creu que ha de deixar de banda els relats i fer el salt a allò que sempre ha volgut fer, escriure una novel·la. Fer-ho no és gens senzill, però heus aquí el gran repte.

Escriure relats ha estat un bon aprenentatge perquè ha vist com la seva escriptura anava millorant. Ara escriu tot allò que ha concebut la seva ment, ho plasma sobre el paper a estones mortes o tot d’una tirada i finalment deixa reposar uns dies el text. Uns arranjaments i ho publica al bloc.

Una novel·la és molt més complexe, causa respecte. Ara té el temps que no tenia un temps enrere. Fa cosa d’un any que es va doctorar i va defensar la tesi doctoral. Quan va acabar, sabia que necessitava un temps de desconnexió. Però ha arribat el moment de posar fil a l’agulla al seu gran projecte.

Sembla que per avui ha parat d’escriure. El cigar ha arribat a la seva fi, ja no li queda ni una gota de cafè amb llet i se li denota que la seva activitat ha estat frenètica en aquesta última hora. Amb la ment un xic cansada, decideix aplicar-se allò del “Suum cuique tribuere”, toca esbargir la boira i fer uns quilòmetres amb la seva bicicleta. Qui sap si en sorgirà una nova idea, un nou relat o…